Está publicació es pot Llegir LA URBANITZACIÓ DEL MARENYET, UN MALSON QUE DURA JA SET ANYS
Las obres del sector PR7 estan a punt d'acabar després de set anys de conflictes paralitzacions i sobrecostos
%descrip%
La urbanització del sector conegut com PR7, al Marenyet, s'ha convertit en un malson per a tots els implicats:  Associació de propietaris de terrenys, residents de la zona, empresa constructora i Ajuntament. 
El PR 7 abarca tota la zona del Marenyet entre el camí de l'Assegador de la torre, la séquia del Riuet, el carrer de l'escullera i el camí del Marenyet. En l'any 98 els propietaris de terrenys de la zona crearen L'agrupació d'interés urbanístic Marenyet de la Torre, amb la intenció d'urbanitzar esta part del terme i començaren els tràmits per dur endavant el projecte. La constructora cullerenca Pabogar  va ser l'adjudicatària de les obres que havien d'haver-se acabat en 2008. Després de 7 anys en marxa les obres no han acabat i els conflictes entre  tots els sectors implicats en el projecte han sigut freqüents.
Actualment l'empresa constructora encara treballa en la urbanització, com pogueren comprovar les càmeres de Cullera TV. Però encara que tot sembla pràcticament acabat l'obra no s'ha entregat. Els resultats: carrers  construïts que continuen tancats al trànsit, mobiliari urbà que ha sigut robat abans de ser estrenat i  una bona porció de terreny convertit durant anys en zona d'obres,  amb el que açò suposa, restes de material i escombros per totes bandes.
L'actual president de l'associació de propietaris Antonio Bolufer, contà a Cullera TV que les obres estan pràcticament finalitzades i que falta cedir-les a l'Ajuntament, per tal que el consistori faça les especificacions pertinents. Una vegada complits tots estos tràmits els propietaris de les 94 parceles d'este polígon podran construir. Bolufer espera que esta vegada es complisquen les promeses, encara que després de 7 anys d'obres no deixa de mostrar cert escepticisme .
Els continus canvis i paralitzacions en el projecte  han dut a elevats sobrecostos . Els propietaris començaren  amb un pressupost de 24.000 euros  de costos d'urbanització per cada parcela de 400 metres quadrats. A hores d'ara ja han desemborsat 60.000. Segons Bolufer, els propietaris han anat assumint estos sobrecostos amb l'únic desig de vore acabada la urbanització i per eixe motiu mai s'ha arribat a denunciar a l'empresa constructora. Les obres havien de durar divuit mesos, i tenien un preu global de 3.584.400,00. En 2011 el desviament del pressupost era ja de mes de 670.000, mes de 100 milions de les antigues pessetes.
Altres propietaris consultats, consideren que les culpes del desastre en què s'ha convertit este projecte estan repartides. Toñi, Una propietària resident a València considera que si bé la constructora potser no fora la més preparada per dur endavant esta urbanització, ni l'ajuntament amb les seues exigències ni els propietaris amb les seus diferències estan lliures de responsabilitat.
Per que el cas és que els propietaris no formen un grup homogeni. Els qui més terreny tenen,  com ara L'empresa que representa Juan Francisco Ribes, ho són en qualitat de constructors que veien ací una oportunitat de fer un bon negoci, altres,  eren propietaris de  casetes de camp  que veien en  este projecte la possibilitat de regularitzar la situació de les seues cases i altres que sols tenien camps  podien veure convertits els seus terrenys en sol urbanitzable i traure més rendiment. 
és per això, potser, que no tots han reaccionat  igual davant els retards i els sobrecostos. Sandra, una de les propietàries contava a Cullera TV que l'únic que volen es veure les obres acabades i que estan simplement farts de tants problemes. Altres propietaris , consideren que l'associació de propietaris ha sigut molt laxa a l'hora de reclamar a la constructora la finalització de les obres .
Les obres estigueren suspeses durant més d'un any en 2010 per la falta d'autoritzacions i retencions en el pagament de certificacions d'obres. El conflicte havia esclatat entre l'agrupació de propietaris i la constructora. Pabogar va publicar en aquell moment un article en què culpava als propietaris de bona part dels problemes. Segons l'empresa contractista, les causes que havien motivat les contínues paralitzacions i retards eren les paralitzacions de l'Administració autonòmica, els defectes del projecte, o la falta d'autoritzacions que hauria d'haver obtingut l'urbanitzador abans de començar les obres. 
Segons Pabogar l'Agrupació d'Interes Urbanistic no tramità els permisos previs per treballar en zona d'influència del riu ni en l'entorn de la Torre del Msrenyet, ni l'obtenció dels terrenys necessaris per ampliar el camí del marenyet han motivat les contínues paralitzacions d'obra, algunes per part de conselleries com la de cultura. 
A més la constructora afirmava que un“cúmul de despropòsits tècnics”havia causat canvis d'alineacions i rasants, canvis en el sistema de clavegueram, retards en execucions o problemes amb la installació elèctrica. Pabogar atribuia la pujada a més de a les modificacions del Projecte, a l'increment de preus de material. Pabogar considerava també que hi havia  hagut ordes contradictòries de la Direcció facultativa del projecte que afectaren la relació contractual entre l'Agrupació i la Contractista, fins a postures que definia  com pràcticamente irreconciliables.
Superat aquell conflicte  sembla que la prioritat és acabar les obres i lliurar-les a l'ajuntament el mes prompte possible. Mentres alguns propietaris  no entenen  massa be que està fent-se allí i els residents de la zona urbana del Marenyet es queixen de la brutícia o de l'estat lamentable en què es troba la séquia del riuet.
Els veins d'esta  zona, encara que no afectats com propietaris si que estan farts dels problemes que els causen estes obres. Alguns com la propietària del restaurant l'illa Maria Rosa Martí, consideren que el temps que estigueren les obres paralitzades i l'accés a la zona tallat, van ser  desastrosos per al seu negoci
Si  detalls  com este no es solucionen, u no pot més que dubtar de la possibilitat que l'Ajuntament procedisca a la recepció de les obres sense fer cap correcció. Un Ajuntament que com ha sigut habitual en l'urbanisme a Espanya deixa en mans privades la planificació i desenvolupament d'un sector del municipi, limitant-se a fer observacions i correccions des de la distància, mentres  en els seus nassos esclatava un conflicte que ha fet que unes obres que havien de durar any i mig hagen durat 7 anys... i contant.


2013-02-07 20:50:00
A+
A-
Publicat per Cullera TV el 2013-02-07 20:50:00